Harmonia i sinceritat entre el viure i el sentir. He respirat profundament la sensació. A través dels porus de la pell ha calat i s'ha expandit com la plenamar en nits de lluna plena.
Memoritzo l'emoció per no oblidar-me de qui sóc [ancoratge]. Ara sé on vull tornar quan la ment d'amagat m'espera en tombar la cantonada, quan amb cautela despistada obro escletxes a energies punxegudes que impacten al bell mig del pit.
Meditació. Silenci. Respira.
Cerco els [ancoratges] que com brúixoles emocionals em guien de tornada a casa. Una flor de pètals estesos al sol neix immensa, oberta, rabiosament acolorida del forat del pit i una energia lluminosa regalima vessant-ho tot.
També hi ha brúixoles escampades arreu, fanalets de llum que guien i escalfen cors. Es miri on es miri es veuen, però cal estar a l'aguait, només són visibles si la mirada abasta lluny enfocant els detalls, les coses petites i menudes.
Vida. Cor amable. Respira
